Nini’s Cooking

Hola,
al meu fill petit (de 18 mesos) sempre li diem que sembla que no tingui fondo perquè menja sense parar i sempre té un raconet per rapinyar algo als altres. Quan sopem, li donem el seu puré, sopa o el que toqui i mentre nosaltres mengem li posem trossets del nostre menjar sobre la trona perquè en vagi agafant. Quan se’ls ha acabat t’ho fa saber, i a fe de Déu que te n’assabentes, perquè fum un crit “MÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉS!”. Encara diu poques coses però això està claríssim.
Doncs bé, jo sempre deia, mig rient, que li faria una samarreta que fes saber a tothom que surt més a compte comprar-li un vestit que convidar-lo a menjar, i l’altre dia la vaig fer.
Què us sembla?

Com ja vaig dir, amb les meves amigues anem fent amics invisibles regularment. El Nadal és l’època dels amics invisibles per excel·lència així que, evidentment, en vam organitzar un. La meva víctima acaba de tenir un nen preciós, i molt esperat per part de tothom. Amb aquesta arribada i diverses coses més, ha obert els regals amb una mica de retard. Però ara ja està, ja us puc ensenyar que li vam fer. Sí, sí… plural. El meu fill de 3 anys va contribuir amb una manualitat. :love: Els va pintar aquestes boles de Nadal. N’hi ha una per cada membre de la família, inclòs el seu gos, clar que sí!

Jo li vaig pintar un body pel petitó. Vaig tenir clar que havia d’estar inspirat en Venècia, ja que per ells és molt especial.

A la meva amiga li vaig fer unes arracades en feltre.

I a més, els vaig preparar un oli aromatitzat dels que sempre faig per casa. Està boníssim i és molt fàcil de fer. Només necessites una ampolla de vidre buida. La neteges bé i l’esterilitzes bullint-la una estona. Amb l’ajuda d’un embut hi poses poc a poc, tres fulles de llorer, una branqueta de timó, uns granets de pebre i 4-5 bitxos petits secs. La idea no és que piqui així que no us passeu amb els bitxos… Acabes d’omplir l’ampolla amb oli d’oliva de gust suau, la tapes i la deixes reposar un mínim de 15 dies perquè les aromes s’intensifiquin.

Aquest és el resultat:

Aquesta samarreta la vaig fer per els meus dos nens, que aquest estiu estaven bojos per aquest xai petit i eixerit: en Timmy!

Està fet en feltre i les extremitats són mòbils. Queda molt graciós, la veritat.

Patates exprés

Avui us portem una recepta ràpida i econòmica per passar una mica millor la “cuesta de enero”.
Es tracta d’un plat que admet moltes variacions i amb el que podeu deixar volar la vostra imaginació. Tant es pot menjar com a guarnició o com pot ser un plat principal si el condimenteu bé amb embotit, peix, ou dur, etc.

Ingredients:

3 patates mitjanes
½ pebrot (vermell o verd, o combinat)
Oli d’oliva
Sal
Especies (pebre, all i julivert, ceba deshidratada)
Una safata que pugui anar al microones d’uns 20cm de diàmetre

Preparació:

1- Rentem bé les patates i les tallem a làmines de 0,5cm aproximadament.
2- Rentem el pebrot i el tallem a trossets petits de la mida d’un pèsol.
3- Posem un rajolí d’oli al fons de la safata.
4- Col•loquem una capa de patates. Hi posem una mica de pebrot repartit per sobre les patates. Ho condimentem amb un rajolinet més d’oli, sal i espècies.
5- Repetim el pas 4. Amb aquestes quantitats podeu fer aproximadament 3 pisos de patates. Si en feu més costarà més de coure.
6- Us mulleu les mans i esquitxeu amb aigua les patates.
7- Tapeu la safata una mica, no del tot. O bé amb una tapa per a microones.
8- Introduïu la safata al microones i programeu a màxima potència 9-10 min.

Un cop cuit, el podeu complementar amb uns dauets de pernil salat, una mica de formatge ratllat, bull, xoriç, ou dur, tonyina, etc.

Bon profit!

Ei!
Aquí teniu el resultat de la bossa de l’esquirol del meu fill. Estic molt orgullosa del resultat ja que vaig partir de zero completament. No vaig trobar cap tutorial ni model per copiar, així que vaig tirar de quadrícula i vaig dibuixar-lo jo. A més a més el vaig fer molt ràpid, en una tarda estava enllestit i el meu nen súper content.

Per l’altre costat hi vaig brodar el nom i li vaig cosir una botons decoratius d’insectes que va triar ell mateix a la botiga quan buscàvem alguna cosa que es pogués menjar l’esquirol.
Què us sembla?

Un cop passades les festes, ja us puc ensenyar que els ha portat el Pare Noel als meus sogres. Són un parell d’individuals i un drap de cuina a joc.

Semblen ben bé fets a mà!

I a més, el Pare Noel a mi m’ha portat la roba que li va sobrar de fer-ho.

Durant l’estiu hem organitzat un amic invisible amb unes amigues. Sé que es fa estrany sentir d’un amic invisible fora de l’època nadalenca, però és que ens ho passem tant bé preparant-nos regals fets per nosaltres! D’aquesta manera cada vegada ens coneixem una mica més. És genial!

La meva víctima estiuenca té una nena que a l’agost feia un any i li vaig fer uns pantalons, que m’encanten.

Per als pares, entre altres coses vaig fer aquesta bossa per posar bosses de plàstic. El tutorial el vaig treure de Moda Bake Shop.

Aquesta tardor he descobert una recepta per variar una mica dels panellets. Aquest pa de pessic sucat amb moscatell està la mar de bo.

Ingredients:

• 100 gr. d’ametlla crua mòlta
• 80 gr. de pinyons mòlts + 80 gr. de pinyons sencers
• 80 gr. de nous pelades mòltes
• 200 gr. de sucre glas
• 6 ous
• 50 gr. de mantega
• 50 gr. de farina
• 1 sobre de llevat
• 1 cullerada d’oli per untar el motlle

Preparació:

Preescalfem el forn a 180º.
Si no tenim les ametlles, els pinyons i les nous mòlts, els triturem ben fi amb el robot de cuina.
Batem bé els ous amb el sucre glas fins que quedi blanquinós.
Hi afegim la mantega tova, o fosa, i els fruits secs mòlts i remenem bé.
Ara hi barregem la farina i el llevat i ho remenem bé una altra vegada.
Si volem, ara podem posar-hi 80 gr. més de pinyons sencers per donar-li una mica més de gràcia.
Ara preparem el motlle untant-lo bé d’oli d’oliva, o de mantega si es prefereix.
Hi aboquem la barreja i ho posem al forn durant 45 minuts. Abans de treure’l comproveu si està cuit punxant-lo amb un escuradents. Si surt net, el pastís ja està fet.

Bon profit!

Un dels meus blocs preferits de patchwork és el de l’Ayumi. Durant el mes d’agost vaig atrevir-me a fer una bossa dels seus tutorials. Ella la té com Lunch bag, però trobo que com a bossa de mà és perfecta. En vaig fer una per la meva cunyada:

L’altre dia vaig posar-me a preparar el bloc del cargolet pel Quilt Along i el meu fill em va demanar perquè no li feia un esquirol per ell. Un esquirol! Mare de Déu, d’on trec jo ara un bloc d’esquirol… No vaig trobar res, com em temia, així que me l’he inventat. Properament us n’ensenyaré el resultat.

D’altra banda, continuo mostrant-vos el que he anat fent fins ara.

Aquí podeu veure els blocs del Quilt Along:

Falta el cargol, que no m’agrada com ha quedat.