Posts Tagged “regals”

Darrerament és l’única cosa que cuso: samarretes per regalar. Però sé que als destinataris els agraden molt. Estan fetes amb molt amor.

Aquí en deixo una petita mostra:

Comments Comentaris tancats a Més samarretes

Aquestes són algunes samarretes que he anat fent el darrer any. Us agraden?

Comments Sense comentaris »

Ara farà un any, van convidar al gran menut de la casa a un aniversari. Vaig voler fer un regal especial i personalitzat per a la nena que feia llavors 4 anys. Es tracta de la Violet, a qui molta gent també diu Violeta. Vaig demanar-li a la seva mare quin personatge o motiu li podria agradar i aquest va ser el resultat:

Des de llavors, n’he fet unes quantes més i la tècnica crec que ha anat millorant. Però això ja ho jutjarà cadascú…

Comments Sense comentaris »

Fa poquet la nostra família va incorporar un nou amic. Es tracta del Marc, el fill d’uns amics, que va nèixer a finals de gener.

Quan els vam anar a veure a l’hospital els vam fer un regal molt personalitzat. El pare és un gran fan de Mortadelo y Filemón, entre altres còmics, per tant ja estava decidit el tema del regal.
Aquest va ser el resultat:

I aquest és el conjunt complert:

Moltes felicitats família!!!

 

Comments Sense comentaris »

Al setembre vam anar al casament de l’Alex i la Raquel, la cosina de la meva mare, que viuen a Múrcia. Volia fer-los un regal especial i vaig animar-me a fer una quilt. És petitona, pel sofà, que són les que més m’agraden i crec que són les que més s’utilitzen.

Aquesta és la manta estirada:

Està feta seguint el tutorial de Missouri Star Quilt Company. Com ja sabreu, sóc fan d’aquesta dona. Fa uns tutorials molt clars i divertits. Tant, que t’agafen ganes de fer-ho tot!

Bé, aquí teniu un detall de la manta:

I com que d’enamorats anava el dia, per fer l’acabat de la vora vaig fer servir aquest punt decoratiu:

Espero que os haya gustado y que lo disfrutéis muchos, muchos años. Un beso.

Comments Sense comentaris »

Pensareu, que tenen en comú aquests dos personatges? Doncs res, no tenen res en comú.

Aquest estiu van venir a visitar-nos uns amics. Quan van venir encara no feia un mes que havia nascut el seu segon fill i a més tenen una nena de l’edat del Jordi.

Els vaig fer un parell de regals que els van agradar molt.

 

Comments Sense comentaris »

Al despatx on treballo aquest any han nascut tres nadons. De vuit treballadors que som, això és tot un rècord! Entre tots els hem volgut fer un regalet i com que a mi m’agrada personalitzar les coses, vaig proposar fer alguna cosa jo. Entre tots vam decidir que els podíem fer alguna cosa útil, i es va triar fer un conjunt de tovallola, pitet, doudou i pinça per posar un tovalló de pitet en qualsevol moment.

La primera en néixer va ser la Jana, una nena preciosa. I aquest és el seu conjunt…

…tot marcadet amb el seu nom.

Comments Sense comentaris »

Ei! El temps passa molt ràpid i aquest final de primavera i estiu he estat foooorça entretinguda…

De totes maneres, he tingut una mica de temps per cosir. I estic molt contenta perquè he fet la meva primera manta sencera. Es tracta d’un regal que li hem fet a la meva àvia. La meva germana em va ajudar a fer el top i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé cosint amb ella. Després jo vaig fer l’encoixinat, el meu primer encoixinat. Vaig fer un encoixinat lliure i em va agradar molt, tot i que he de dir que era una manteta mitjana. És per poder tapar-se quan estigui al sofà, ja que la pobre s’hi passa moltes estonetes estirada.

El més important és que a ella li va agradar molt. Ara només espero que la faci servir molt i en gaudeixi.

Està feta amb aquest tutorial de Missouri Quilt Star Company. És genial, de veritat! Jo vaig tardar una mica més d’una hora, entre d’altres coses perquè havia de tallar la roba ja que no tenia cap jelly roll. Però descomptant el temps que vaig tardar en preparar-ho tot, cosint, cosint debia passar-hi hora i mitja. De veritat que és impressionant, us ho recomano.

Per la part de darrera no vaig fer servir buata. Vaig fer servir una manta de fibra polar perquè així pesaria menys i seria més suau.

Comments Sense comentaris »

Sembla que puc fer recompte de tot el que va donar de si la setmana del KCWC. Tots els encàrrecs han estat entregats i els regals de l’AI també rebuts, així que ja no hi ha res per amagar.

Els treballs acabats durant aquella setmana són:

– Samarretes de Rayo Mcqueen pels meus dos petitons:

– Pantalons pels nens. Vaig poder acabar els pirates per un i els llargs d’un altre i en vaig deixar tallats uns de llargs.

– Samarretes per l’AI. En realitat, aquestes ja estaven gairebé acabades i només em faltava cosir les lletres, però entra dins de la feina feta.

– Tovallola per un bebè que ja s’ha fet moooolt gran les tovalloles normals li estaven quedant petites.

– Samarreta pel germà gran del bebè Iker amb la figura d’un dels seus herois, en Son Goku:

Bé, ja només falta afegir que vaig deixar tallats dos pantalons pel bateig dels nens. Ja aniré ensenyant el desenllaç d’aquest projectes començats.

Gràcies Elsie Marley per aquesta iniciativa. Segur que en la propera edició tornaré a participar i m’ho passaré tant bé com en aquesta.

 

Comments Sense comentaris »

Un altre dia passat. He decidit passar totes les fotos al final perquè no disposo de molt temps. El Jordi està malaltó i demà és l’aniversari de l’Aleix, així que entre mocs de l’un i globus per l’altre ja viag força enfeinada.

Ahir vaig tallar la tovallola per l’encàrrec i vaig comprar més roba per fer-ne els pantalons als nens. No vaig trobar roba de dessuadora, però no hi fa res, per ara ja tinc prou feina.

A l’Aleix li van agradar molt els pantalons.

Avui he preparat l’aplicació per la samarreta de la meva companya de feina. La veritat és que ha estat més entretinguda de fer que les darreres. És un dibuix del Son Goku i porta una mica més de detall. A més no m’acabava de decidir si fer-lo d’esquenes o de cara. Finalment no ho he decidit jo, sinó la impossibilitat de col·locar-li els ulls rectes al noi. 😉

Per altra banda, avui m’he dedicat a una altra cosa. És totalment contraria a al KCWC, però no gaire llunyana. Com que ahir va ser l’aniversari de la meva àvia i darrerament està tant emocionada perquè he agafat l’afició a cosir, li havia de fer un regal cosit. Ja l’ensenyaré… Ara per ara encara no perquè no li hem donat encara. La veritat és que ha estat molt divertit perquè la meva germana m’ha ajudat i em pogut passat una bona estona juntes.

Bé, ara toca inflar algun globus i anar a descansar. Fins demà!

Comments Sense comentaris »