Nini’s Cooking

Hola,
al meu fill petit (de 18 mesos) sempre li diem que sembla que no tingui fondo perquè menja sense parar i sempre té un raconet per rapinyar algo als altres. Quan sopem, li donem el seu puré, sopa o el que toqui i mentre nosaltres mengem li posem trossets del nostre menjar sobre la trona perquè en vagi agafant. Quan se’ls ha acabat t’ho fa saber, i a fe de Déu que te n’assabentes, perquè fum un crit “MÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉS!”. Encara diu poques coses però això està claríssim.
Doncs bé, jo sempre deia, mig rient, que li faria una samarreta que fes saber a tothom que surt més a compte comprar-li un vestit que convidar-lo a menjar, i l’altre dia la vaig fer.
Què us sembla?

Com ja vaig dir, amb les meves amigues anem fent amics invisibles regularment. El Nadal és l’època dels amics invisibles per excel·lència així que, evidentment, en vam organitzar un. La meva víctima acaba de tenir un nen preciós, i molt esperat per part de tothom. Amb aquesta arribada i diverses coses més, ha obert els regals amb una mica de retard. Però ara ja està, ja us puc ensenyar que li vam fer. Sí, sí… plural. El meu fill de 3 anys va contribuir amb una manualitat. :love: Els va pintar aquestes boles de Nadal. N’hi ha una per cada membre de la família, inclòs el seu gos, clar que sí!

Jo li vaig pintar un body pel petitó. Vaig tenir clar que havia d’estar inspirat en Venècia, ja que per ells és molt especial.

A la meva amiga li vaig fer unes arracades en feltre.

I a més, els vaig preparar un oli aromatitzat dels que sempre faig per casa. Està boníssim i és molt fàcil de fer. Només necessites una ampolla de vidre buida. La neteges bé i l’esterilitzes bullint-la una estona. Amb l’ajuda d’un embut hi poses poc a poc, tres fulles de llorer, una branqueta de timó, uns granets de pebre i 4-5 bitxos petits secs. La idea no és que piqui així que no us passeu amb els bitxos… Acabes d’omplir l’ampolla amb oli d’oliva de gust suau, la tapes i la deixes reposar un mínim de 15 dies perquè les aromes s’intensifiquin.

Aquest és el resultat:

Aquesta samarreta la vaig fer per els meus dos nens, que aquest estiu estaven bojos per aquest xai petit i eixerit: en Timmy!

Està fet en feltre i les extremitats són mòbils. Queda molt graciós, la veritat.

Ei!
Aquí teniu el resultat de la bossa de l’esquirol del meu fill. Estic molt orgullosa del resultat ja que vaig partir de zero completament. No vaig trobar cap tutorial ni model per copiar, així que vaig tirar de quadrícula i vaig dibuixar-lo jo. A més a més el vaig fer molt ràpid, en una tarda estava enllestit i el meu nen súper content.

Per l’altre costat hi vaig brodar el nom i li vaig cosir una botons decoratius d’insectes que va triar ell mateix a la botiga quan buscàvem alguna cosa que es pogués menjar l’esquirol.
Què us sembla?

Durant l’estiu hem organitzat un amic invisible amb unes amigues. Sé que es fa estrany sentir d’un amic invisible fora de l’època nadalenca, però és que ens ho passem tant bé preparant-nos regals fets per nosaltres! D’aquesta manera cada vegada ens coneixem una mica més. És genial!

La meva víctima estiuenca té una nena que a l’agost feia un any i li vaig fer uns pantalons, que m’encanten.

Per als pares, entre altres coses vaig fer aquesta bossa per posar bosses de plàstic. El tutorial el vaig treure de Moda Bake Shop.

Aquesta recepta l’he adaptat d’aquí.

Ingredients:

• 200 g de Philadelphia
• 200 ml de nata
• 80 g de sucre
• 1 sobre de gelatina de maduixa
• 150 ml d’aigua
• 100 ml de llet

Preparació:

Batem el formatge amb la nata i el sucre.

Fem bullir l’aigua amb la llet i hi dissolem el sobre de gelatina.

Es barregen les dues mescles i es posa en pots. Ho deixem refredar una estoneta a l’aire i després ho posem a la nevera, com a mínim 3-4 hores.

Així de fàcil!