Nini’s Cooking

I per estrenar la màquina necessitava un projecte.

M’encanten els hexàgons de patchwork, però no m’agrada tant cosir a mà. El bloc de febrer del Quilt Along del SP és d’hexàgons, però en composició lliure, per tant he batallat fins que he trobat la manera de poder-los cosir a màquina.

Hi ha la possibilitat de fer mig hexàgon i cosir-los per files, però no era la idea que portava jo. M’havia de complicar la vida, com sempre. Vaig demanar ajuda al meu maridet per treure una formula matemàtica per fer hexàgons a partir de quadrat, o rectangles com vam veure més tard.

Us faig una mica d’explicació de com els he fet per si us serveix…

Primer de tot dibuixem l’hexàgon de la mida que el vulguem en un paper. Per dibuixar un hexàgon hem de traçar una circumferència entre dues que es toquin. Llavors unim els punts per on es toquen les figures i ens sortirà un hexàgon com aquest:

Aquest dibuix el repetim tantes vegades com hexàgons vulguem en paper de forn. Així:

Jo m’he marcat el rectangle, però realment no cal.

Es talla la roba de l’hexàgon i la de les puntes. Es cusen els triangles de les puntes seguint el dibuix del paper, com a la foto.

Quan tinguem les quatre puntes cosides ens quedarà així:

Llavors muntem la nostra composició i ajuntem els rectangles cosint-los a mida de peu, vigilant de no tallar les puntes dels hexàgons.

El meu resultat és aquest:

Hola!

Després de mesos esperant i estalviant, per fi ha arribat la meva recompensa.

Us presento la meva nova millor amiga, la Berni, o Aurora, com vulgueu dir-li. Tenia tantes ganes que arribés aquest moment… uf!

És que va com una seda, quina diferència amb la que tenia abans. Amb aquella cosia, aquesta gairebé cus sola. És increïble.

Encara l’estic provant, i no la domino al 100%, però és molt fàcil de fer anar. A part, he de dir que l’he comprat a JMartínez i quan me l’han portat a casa m’han fet un curs súper complet de com funciona. He quedat molt contenta amb el tracte i la professionalitat d’aquesta botiga. No vull fer propaganda, però quan una cosa està ben feta, s’ha de reconèixer.

Bé, us deixo unes fotos de la Berni perquè la conegueu.

Hola,

us volia ensenyar les titelles de dit que vaig fer per l’escoleta del meu petitó. Van quedar molt maques, però em van donar una bona feinada…

Hola,
al meu fill petit (de 18 mesos) sempre li diem que sembla que no tingui fondo perquè menja sense parar i sempre té un raconet per rapinyar algo als altres. Quan sopem, li donem el seu puré, sopa o el que toqui i mentre nosaltres mengem li posem trossets del nostre menjar sobre la trona perquè en vagi agafant. Quan se’ls ha acabat t’ho fa saber, i a fe de Déu que te n’assabentes, perquè fum un crit “MÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉS!”. Encara diu poques coses però això està claríssim.
Doncs bé, jo sempre deia, mig rient, que li faria una samarreta que fes saber a tothom que surt més a compte comprar-li un vestit que convidar-lo a menjar, i l’altre dia la vaig fer.
Què us sembla?

Com ja vaig dir, amb les meves amigues anem fent amics invisibles regularment. El Nadal és l’època dels amics invisibles per excel·lència així que, evidentment, en vam organitzar un. La meva víctima acaba de tenir un nen preciós, i molt esperat per part de tothom. Amb aquesta arribada i diverses coses més, ha obert els regals amb una mica de retard. Però ara ja està, ja us puc ensenyar que li vam fer. Sí, sí… plural. El meu fill de 3 anys va contribuir amb una manualitat. :love: Els va pintar aquestes boles de Nadal. N’hi ha una per cada membre de la família, inclòs el seu gos, clar que sí!

Jo li vaig pintar un body pel petitó. Vaig tenir clar que havia d’estar inspirat en Venècia, ja que per ells és molt especial.

A la meva amiga li vaig fer unes arracades en feltre.

I a més, els vaig preparar un oli aromatitzat dels que sempre faig per casa. Està boníssim i és molt fàcil de fer. Només necessites una ampolla de vidre buida. La neteges bé i l’esterilitzes bullint-la una estona. Amb l’ajuda d’un embut hi poses poc a poc, tres fulles de llorer, una branqueta de timó, uns granets de pebre i 4-5 bitxos petits secs. La idea no és que piqui així que no us passeu amb els bitxos… Acabes d’omplir l’ampolla amb oli d’oliva de gust suau, la tapes i la deixes reposar un mínim de 15 dies perquè les aromes s’intensifiquin.

Aquest és el resultat:

Aquesta samarreta la vaig fer per els meus dos nens, que aquest estiu estaven bojos per aquest xai petit i eixerit: en Timmy!

Està fet en feltre i les extremitats són mòbils. Queda molt graciós, la veritat.

Ei!
Aquí teniu el resultat de la bossa de l’esquirol del meu fill. Estic molt orgullosa del resultat ja que vaig partir de zero completament. No vaig trobar cap tutorial ni model per copiar, així que vaig tirar de quadrícula i vaig dibuixar-lo jo. A més a més el vaig fer molt ràpid, en una tarda estava enllestit i el meu nen súper content.

Per l’altre costat hi vaig brodar el nom i li vaig cosir una botons decoratius d’insectes que va triar ell mateix a la botiga quan buscàvem alguna cosa que es pogués menjar l’esquirol.
Què us sembla?

Un cop passades les festes, ja us puc ensenyar que els ha portat el Pare Noel als meus sogres. Són un parell d’individuals i un drap de cuina a joc.

Semblen ben bé fets a mà!

I a més, el Pare Noel a mi m’ha portat la roba que li va sobrar de fer-ho.

Durant l’estiu hem organitzat un amic invisible amb unes amigues. Sé que es fa estrany sentir d’un amic invisible fora de l’època nadalenca, però és que ens ho passem tant bé preparant-nos regals fets per nosaltres! D’aquesta manera cada vegada ens coneixem una mica més. És genial!

La meva víctima estiuenca té una nena que a l’agost feia un any i li vaig fer uns pantalons, que m’encanten.

Per als pares, entre altres coses vaig fer aquesta bossa per posar bosses de plàstic. El tutorial el vaig treure de Moda Bake Shop.

Un dels meus blocs preferits de patchwork és el de l’Ayumi. Durant el mes d’agost vaig atrevir-me a fer una bossa dels seus tutorials. Ella la té com Lunch bag, però trobo que com a bossa de mà és perfecta. En vaig fer una per la meva cunyada: